L’A5 té l’origen en una peça de ceràmica sobrant d’un altre projecte, de mida DIN A5, aixecada contra la llum: en retenia una part i en deixava passar just la necessària. La versió final és de paper de cotó, i la llum de l’A5 hi vaga i s’escampa suaument: càlida, difusa i lleugerament irregular, com correspon a tot objecte fet a mà. Pesa tan poc que de vegades es pot moure amb la brisa.
Delicada, una mica enginyosa i cortesament elegant, l’A5 es comporta en tots els sentits com cal esperar d’un «light object». Més informació
El projecte va néixer durant l'etapa de Forma, a l'estudi del Poblenou, quan en Martí i en Luis van aixecar contra la llum una peça de ceràmica sobrant d'un altre projecte, de mida DIN A5. La peça retenia una part de la llum i en deixava passar just la necessària. D'aquí en va sorgir la hipòtesi: penjar-la del sostre amb el mínim imprescindible per sostenir-la i alimentar-la n'havia de fer una llum. Hi va quedar fixat un principi de construcció: res no s'enganxa ni se solda. Unes juntes tòriques bloquegen el filferro amb el cable només per fricció, i s'exclou tot element superflu. La pantalla podia ser de metall, de cartró o de vidre, qualsevol material d'aquesta mida. La font de llum és un LED R7s estàndard, no integrat, subjectat per la tensió del mateix filferro: quan la bombeta s'acabi, es podrà canviar la bombeta, sense perdre tota la llum.
La versió final es va resoldre en paper de cotó. La llum de l'A5 s'escampa suaument de les dues pantalles, en reté la quantitat justa i evita la incomoditat de mirar-la directament. És càlida, difusa però centrada en el que es posa a sota, i lleugerament irregular, cosa que forma part de la gràcia de tots els objectes fets a mà. Una part de l'esquelet de filferro encara s'intueix des de fora, com una ombra lleu, sota el paper encès. Pesa tan poc que de vegades es pot moure amb la brisa. Delicada, una mica enginyosa i elegant, l'A5 es comporta en tots els sentits com cal esperar d'un «light object». Més informació